jueves, 20 de noviembre de 2008

NOVA FILOSOFIA DE VIDA


Avui m'agradaria comentar el vídeo que se'ns recomanava per meil, aquest vídeo en qüestió es pot veure clicant aquest enllaç.

http://brunoat.com/globalizacion/la-historia-de-las-cosas/



El fet, és que jo m'he plantejat moltes vegades les coses que explica el vídeo, i de fet és una de les raons per les quals estic estudiant aquesta carrera. Si volem canviar les coses, hem de canviar la nostra manera de pensar i de viure, i com molts diuen que nosaltres ja no podem perquè ja estem massa ficats en el sistema, doncs haurem d'ensenyar als nens des d'un bon principi, una nova manera de pensar, de fer i de viure.

M'agradaria seguir amb la cadena de recomanacions, perquè sempre aporta quelcom. Allò que és important per tú, també ho pot ser per un altre, així que us recomano que busqueu informació sobre la PERMACULTURA. Jo no tinc cap vídeo per mostrar-vos, tot i saber que és la manera més eficaç de transmetre la informació. Però més enllà d'això, us dirè que la permacultura és una filosofia de vida molt lligada al contingut del vídeo del que parlem. De fet, es tracta d'un sistema de diseny conscient i només amb això soluciona tota la cadena, des del detall més petit fins al més gros.

http://es.youtube.com/watch?v=e1r66LJO81k
video

Bueno, us penjo un vídeo mediocre per qui no vulgui llegir gaire. De tota manera busqueu perquè de ben segur que us sorprendrà.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Posem-nos al dia!

Fins ara, el contingut de les classes de comunicació audiovisual ha estat si més no molt interessant i polèmic. De moment no comentaré el contingut de les classes anteriors i partiré des de l'experiència ja adquirida en aquestes.

En l'última entrada vaig pensjar l'anunci de la play-station però no em va donar temps de comentar-lo. A classe, vam analitzar l'anunci, observant tots aquells missatges i detalls que a l'observador no alfabetitzat en aquest tipus de comunicació li passen per alt. Per no tornar a comentar tots els detalls de l'anunci, comentaré l'article "Entre 'la play' y el canal temático".

En aquest article, com a totes les cases es parla sobre el que veuen els nens a la televisió, el temps que dediquen a la play-satation i si és contraproduent o no, veure la tele.

Per il·lustrar el comentari, posaré exemples de la meva vida quotidiana. Aquest cap de setmana m'ha tocat treballar a la farmàcia (13h), la qual cosa implica llevar-se molt d'hora i plegar molt tard i molt cansat. Com que hi ha estones de baixa feina, sempre portem "algun entreteniment", en el meu cas, duia un llibre de com explicar contes, mentre que el meu company duia la PSP. Mentre jo llegia la importància de l'estructura del conte (inici-aparició del problema-solució) el meu company passava una pantalla rere una altre immers en el joc.

El cas, és que hi havia una pantalla que no es podia passar perquè havia trencat una capsa abans d'hora. Llavors, va anar a buscar per Internet les instruccions del joc, i va resultar que havia de retrocedir pantalles per poder aconseguir l'objecte. Entre tant, jo llegia la importància de repetir les estructures narratives perquè el nen pugui interpretar el conte i extrapolar-lo a la seva vida.

La pregunta és, alguna cosa no coincidia? perquè si l'important és seguir unes estructures, per què els nous jocs no ho mantenen? és que els nens d'ara ho poden comprendre i els d'abans no? o realment no ho entenen i no poden usar aquests nous jocs per entendre el seu dia a dia?

Hi ha posicions molt allunyades com ve diu l'article, però s'haurà de veure la resposta dels nens i el seu comportament el dia de demà. Poder, de moment, hauríem de mantenir les dues propostes, recrear un món fàcilment interpretable per a ells i per altre banda fer-los viure els jocs de la play i els dibuixos psicodèlics per molt allunyats que es trobin.

martes, 4 de noviembre de 2008

Anunci Play-Station

Aquí penjo l'anunci de la play station que vam veure i analitzar a la classe de la setmana passada.


martes, 7 de octubre de 2008

Inici d'un blog per a una analfabeta


Com diuen en castellà, más vale trade que nunca.

Per començar a escriure en aquest blog o quadern de vitàcola he de dir que fins fa dos dies, jo estava en contra de tota aquesta revolució tecnològica, dels ordinadors, dels mòbils, de la televisió i de tot el que tingués a veure amb aquestes tant anomenades noves tecnologies.

Vaig dirigir la meva vida, de manera que no necessités res del que em podien oferir les noves tecnologies, tot i així els canvis sempre arriven.

És allò, de tots els qui dèiem que mai tindriem mòbil i ja n'hem tingut tres o quatre, i a més no sabem viure sense ells. Em considero una persona bastant oberta de ment, i vaig començar a observar que els qui més criticaven aquestes noves tecnologies, les utilitzaven dia a dia i en trèien un profit més que considerable; es movilitzaven en xarxa, i aquest concepte, és clar, no el van crear ells.

Així que vaig començar a percebre el tema de les noves tecnologies des de l'objectivitat i no des del rebuig que crea la ignorància.

Ara per ara, em trobo en una postura autònoma, vull aprendre a fer servir aquestes noves tecnologies de la informació i observar el que en puc treure, com les puc aplicar de la manera més racional i coherent a la meva vida.

Com algú m'ha fet veure, les tecnologies no han de donar-nos la ideia de la deshumanització sinó, més aviat la contrària, humanitzar i apropar les persones.

No podem però, conduir a cegues, hem d'aprendre a obrir els ulls, a caminar, a trobar draceres i a sentir-nos còmodes en aquest nou camí.

Tinguem en compte que qualsevol camí per llarg que sigui, sempre comença amb un primer pas.